Èxit de la jornada de debat al Casal Tres Voltes Rebel

Sota el lema "Radicalitzem la democràcia", diversos membres dels moviments socials i del món de la política han parlat sobre els diversos processos constituents que s'han viscut a Catalunya. També han debatut sobre la possibilitat de dur a terme una ruptura amb l'statu quo vigent. Tot plegat al llarg d'una jornada d'intercanvi d'idees i reflexió organitzada per la CUP.

Que l'anomenat "règim" del 1978 està en crisi i fa aigües és un fet. Que això suposa una oportunitat d'or per encetar un procés democratitzador, també. Al voltant d'aquest tema han debatut avui al Casal Tres Voltes Rebel, espai habitual de debat per a l'Esquerra Independentista i els moviments socials de Nou Barris, diversos activistes i militants d'esquerres d'arreu de l'Estat espanyol. 

La primera part del debat, anomenada "Ruptures constituents i municipalisme", ha consistit en una anàlisi de la història de les iniciatives rupturistes a Catalunya, a càrrec d'en Jordi Martí i Font (sindicalista de la CGT i militant de la CUP de Tarragona), Xavier Domènech Sampere (activista social i professor d'història de la UAB) i Fidel Lora, membre de la Trobada Alternativa de 9Barris. S'ha destacat el pes que la política municipal ha tingut sempre en aquest tipus de processos, posant com a exemple la proclamació de la República Catalana: aquesta es proclamà des de les balconades dels ajuntaments, en cap cas des d'un despatx on el buròcrata roman aïllat del poble al qual representa.

A continuació, dos professors universitaris de prestigi com són Raimundo Viejo i Pablo Iglesias -el qual presenta els famosos programes de debat polític La Tuerka i Fort Apache- han fet una conferència que, amb el nom "Crisi del règim de 1978: Cap a un procés democratitzador?", ha volgut posar sobre la taula la possibilitat d'aprofitar la triple crisi que viu l'Estat espanyol com una oportunitat per bastir una alternativa política que transformi de baix a dalt les estructures que ens regeixen. El missatge final ha estat contundent: "Si no ens organitzem, ningú altre ho farà per nosaltres. O ara o mai", han exclamat els confereciants.

Els horts urbans, una manera de cohesionar el districte

La iniciativa, destinada a crear espais verds a Nou Barris i fomentar l'autoconsum i el cooperativisme, ha tingut molt bona acollida entre els veïns i veïnes

El Fernando, veí del barri de Porta, es passeja pels horts que hi ha al costat de casa seva. Ell se n'ocupa els caps de setmana. "D'aquí n'han sortit els millors tomàquets de Catalunya", afirma rient. Aquest jubilat, natural de Jaén però arribat a Nou Barris fa quaranta anys, es mostra orgullós del seu tros i explica que cada dia se'n veuen més en d'altres punts del districte.

L'horta de Porta, una de les primeres del districte

Aquests horts són fruit d'una iniciativa conjunta entre les associacions de veïns i l'Ajuntament per tal d'afavorir l'autogestió, omplir el districte d'espais verds i, de passada, oferir aliments frescos de manera més fàcil a una població que acostuma a tenir problemes per omplir decentment la nevera. El seu èxit ha estat tan rotund que ara se'n troben a cada barri del districte. "També és una manera de recuperar el nostre passat rural. Un homenatge als pagesos que fa dècades treballaven la terra on ara s'alcen enormes blocs de pisos", explica una veïna que col·labora activament en el manteniment d'un hort al barri de la Guineueta.

 

Els veïns es reparteixen les tasques que caldrà dur a terme

Per altra banda, l'existència dels horts ha servit per implicar els nouvinguts en el teixit veïnal, quelcom essencial en un districte amb un alt percentatge d'immigrants i un risc d'exclusió preocupant, agreujat per la crisi. La comunitat armènia de Nou Barris, de fet, és una de les que més intensament es dediquen a cuidar els horts. Que aquest tipus d'activitats puguin establir lligams entre vells i nous noubarriencs i esdevinguin un antídot contra el gueto i la xenofòbia és un altre dels motius pels quals seguir omplint d'hortes el districte.

Volen desnonar una dona i els seus tres fills a Vallbona

Enèsim episodi de la vergonya dels desnonaments al districte de Nou Barris. Una vegada més, la família afectada viu a la zona nord. Els moviments socials ja s'han mobilitzat per aturar-lo.

La dinàmica persisteix: Nou Barris s'està erigint com el feu barceloní dels desnonaments. Aquest cop li ha tocat el rebre a la Carmen Carrera i als seus tres fills, entre els quals hi ha un menor d'edat. El desallotjament del seu pis d'aquesta família de classe treballadora tindrà lloc al carrer Orpí, al barri de Vallbona, el proper dimarts dia 12. Aquesta zona es troba al costat de Ciutat Meridiana, més coneguda com a "Villadesahucio" pel gran nombre de desnonaments que s'hi realitzen cada setmana. El banc s'ha mostrat, com de costum, inflexible.

Hi haurà, però, resposta popular: la secció noubarrienca del moviment 15-M, l'Associació de Veïns de Ciutat Meridiana i la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca ja s'han mobilitzat per tal d'evitar que el desnonament es materialitzi i forçar, d'aquesta manera, que l'entitat bancària accepti la dació en pagament. Els activistes han quedat a les 9 hores a la sortida de la parada de metro de Torre Baró (línia 11) per començar a preparar l'aturada del que han qualificat com "un nou capítol de la guerra social que estan duent a terme els banquers contra les classes populars endeutades i ofegades pels crèdits hipotecaris".

Cartell cedit pel moviment 15-M de Nou Barris

El greu problema de l'aluminosi persisteix a la Trinitat Nova

145 famílies d'aquesta àrea de Nou Barris encara viuen en un conjunt d'habitatges afectats per aluminosi i carbonatosi. I això després d'un conveni signat fa catorze anys segons el qual tots els residents dels blocs de pisos malalts serien reallotjats en pisos nous.

El José assenyala un seguit d'habitatges del barri de la Trinitat Nova. "És aquí", indica. S'observen portes i finestres tapiades, bigues que apuntalen l'estructura, pancartes amb lemes com ara "Aquí encara hi viu gent. Respecteu-nos!" i  "Pisos ja!"... Aquest és l'aspecte que ofereixen els blocs de pisos afectats per l'aluminosi, propers a l'Avinguda Meridiana. Malgrat que en els darrers anys la majoria de famílies que hi vivien, 900, han estat reallotjades en blocs de nova construcció, n'hi resten 145 que esperen marxar d'aquests habitatges deteriorats.

"És vergonyós com ens maltracta l'Ajuntament. Catorze anys esperant i al final, res de res!", protesta. I és que el José és un d'aquests veïns residents als pisos afectats per aluminosi i carbonatosi. La indignació és evident i només cal fer un cop d'ull a les pancartes que, des dels balcons, expressen el malestar dels habitants dels blocs. Tot i que l'administració els ha dit que la solució arribaria ben ràpid, els habitatges que els han d'acollir encara no estan llestos; de fet, només se n'han construït 38. I el més alarmant és que no hi ha ni calendari ni pressupostos per a la finalització de la resta. 

L'aluminosi és un problema freqüent a Nou Barris, ja que molts blocs de pisos del districte es van construir durant els anys 50 i 60 per acollir les onades d'immigrants del sud d'Espanya. Aleshores s'emprava el ciment aluminós, que és el causant d'aquesta patologia del formigó que posa en perill l'estabilitat de l'edifici. La problemàtica ja ha causat algun disgust, com ara l'esfondrament d'un edifici del carrer Cadí als anys 80 que va acabar amb la vida d'una dona.

Foto que mostra els pisos del barri afectats per l'aluminosi

Carmen de Andrés, precandidata a les primàries del PSC per a l'alcaldia

L'exregidora del Districte, que actualment presideix el Consell Municipal del Districte, oficialitza la seva intenció d'ésser escollida com a cap de llista del PSC de cara a les eleccions municipals del 2015.

Carmen de Andrés exposant el model de ciutat del PSC

Carmen de Andrés, veterana política de Nou Barris, es presentarà a les primàries obertes del Partit dels Socialistes de Catalunya que han de servir per triar la persona que encapçalarà la llista electoral per als comicis municipals de Barcelona de l'any 2015. De Andrés, figura emblemàtica dels socialistes de Nou Barris i una de les veus més crítiques amb l'abandonament que ha patit el districte, ha explicat que el procés serà "determinant" per al futur del partit i ha apostat per "una formació oberta, capaç de fer autocrítica i de donar veu a la gent i implicar-la en el nostre projecte polític i de ciutat". Presentarà la seva precandidatura al Sant Andreu Teatre (SAT) el proper dijous 7 de novembre, a les 19 hores.

L'anunci de Carmen de Andrés arriba dies després que Jordi Martí, líder del grup socialista al consistori barceloní, fes pública la seva intenció de ser precandidat. Martí ha valorat la gran experiència com a regidora de la seva contrincant i ha dit que entendrà que els edils del seu grup es posicionin a favor de l'un o de l'altra. El guanyador de les primàries tindrà el difícil repte de prendre l'alcaldia al convergent Xavier Trias, el qual, segons totes les enquestes publicades fins ara, seguiria essent el guanyador dels propers comicis municipals.

Dues monografies donaran a conèixer la història popular de Nou Barris

Dos projectes editorials rescataran aquesta tardor la memòria del districte i en narraran els orígens. Ho faran a través de fotografies inèdites, moltes de les quals cedides pels mateixos veïns. La publicació d'aquest material cobreix bona part del buit bibliogràfic existent pel que fa al passat de Nou Barris.

Así era Nou Barris i L'Abans a Nou Barris. Aquests són els noms que reben cadascuna de les dues monografies que relataran la història del nostre districte, des del seu passat rural fins a la seva eclosió com a nucli urbà i els anys de la Transició. El més destacable d'ambdós treballs és que no haurien estat possibles sense la col·laboració dels habitants del districte, que hi han aportat instantànies dels seus àlbums familiars, i de les associacions de veïns, que han facilitat als autors infinitat de fotografies dels seus arxius.

La primera monografia, obra de l'historiador Ricard Fernández Valentí, consisteix en 246 fotografies ben documentades que ofereixen un recorregut pel districte. Hi podrem trobar des de fotrografies molt antigues, com ara dels tallers ferroviaris o de les masies medievals, fins a instantànies més recents que retraten el floriment del teixit associatiu-cultural del districte: l'arribada del autobusos i del metro, la conquesta de l'Ateneu Popular, els diversos festivals que han afavorit l'agermanament de la cultura catalana amb les tradicions andaluses, aragoneses, gallegues... Totes les imatges provenen de l'Arxiu Històric de Roquetes, organisme creat per l'activisme veïnal fa trenta anys i del qual Fernández és documentalista. Entre les fotografies que més criden l'atenció, aquelles que aconsegueixen captar l'essència de cada època: un reportatge sobre el Grupo Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos, lligat a la innovació republicana; les detencions de militants anarquistes a Can Peguera, el que els noubarriencs coneixen com a "cases barates", l'any 1935; l'Olimpíada Popular de l'any 1973, celebrada a la Via Favència; o les aules improvisades en tramvies abandonats, que varen ajudar a cobrir les necessitats educatives del districte. La monografia tindrà un preu de 14,90 euros.

Pel que fa a la segona publicació, és fruit del treball conjunt de tres membres de l'Arxiu Històric de Roquetes: Jordi Sánchez Ruiz, Marta Grau Serrat i el ja citat Ricard Fernández Valentí. Aquesta proposta, que compta amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona, compta amb més de mil fotografies dels diversos barris que integren el districte, així com de la Trinitat Vella, administrativament part integrant de Sant Andreu però que sempre ha mantingut estrets lligams amb Nou Barris. L'obra comprendrà imatges que abasten el període comprès entre els anys 1890 i 1984, i es comercialitzarà únicament a les llibreries, papereries i quioscs noubarriencs en forma de 50 fascicles setmanals, venuts durant un any. Cada un dels volums costarà 2,95 euros.