Actualitat UAB

Ramon Miravitllas presenta en la UAB su libro “La conjura de los corruptos”

“La sociedad española es corrupta en sus propias raíces”

La presentación ha ido acompañada de un acalorado debate sobre la escasa transparencia en España

30º de 177 países. Ésta es la posición que ocupa nuestro país en el ranking de percepción ciudadana de altos niveles de corrupción en la esfera política que ha elaborado la ONG Transparency International. Otro dato a tener en cuenta es que la corrupción es ya, tras el paro, el segundo motivo de preocupación para los españoles. Es posible que la crisis actual haya agudizado esta sensación por parte de la población, pero igualmente se trata de un serio problema a resolver.

Manel Martínez, el editor del libro que el periodista Ramon Miravitllas ha presentado hoy en la Universidad Autónoma de Barcelona, ha sido contundente afirmando que el tema de la corrupción en España se remonta a los orígenes mismos de nuestra propia sociedad. Aun así, ¿somos tan corruptos como parece? Lo cierto es que los hechos hablan por sí solos: España es el país de Europa que más tiempo se ha resistido a aprobar una ley de transparencia, y escándalos como los casos Bárcenas o Pallerols, archivado 9 meses, indican que algo no funciona. Tampoco es buena señal que diputados como Guillermo Collarte afirmen tener problemas para llegar a fin de mes cobrando 5.100 euros al mes.

Los participantes en el debate se han expresado sin tapujos al respecto, proponiendo soluciones. El presidente del PP de Barcelona, Antoni Bosch, ha puesto como ejemplo su praxis en el partido: “Tenemos prohibido pedir dinero a empresarios para la campaña electoral. Otro tema es la firmeza: militante corrupto, militante al cual interpondré personalmente una querella criminal”. También ha hecho énfasis en la importancia de que el sistema cree mecanismos para evitar que la gente robe. En otros términos se ha expresado Miguel Ángel Escobar, de la UGT, quien ha afirmado que la corrupción subyace en la misma lógica del poder: “Los controles no son nunca suficientes, y menos en un Estado en el que no existe una separación efectiva de poderes. Debemos romper el marco conceptual actual y despertar conciencias para subvertir la situación”. Por su parte, Miravitllas ha alabado la ética cívica de los países nórdicos, donde la res pública es venerada y los políticos son inhabilitados diez años por comprar una tableta de chocolate con dinero público.

Ha sido inevitable destacar el papel del periodismo en la lucha ciudadana contra la corrupción. Todos los presentes han coincidido en el hecho de que, si bien  el periodista cada día es menos libre y se halla maniatado por los intereses económicos del medio para el cual trabaje, ha de ser valiente y ser siempre parcial, que no es otra cosa que defender la verdad y señalar las injusticias y malas prácticas. Se trata, pues, de cambiar también la lógica de unos medios de comunicación a menudo muy poco rigurosos y demasiado vendidos al gobierno de turno. Al fin y al cabo, sin periodismo no hay democracia. 

Antoni Bassas inaugura el curs a la Facultat de Ciències de la Comunicació

 

El que fou corresponsal de Televisió de Catalunya als Estats Units, retornat recentment a Catalunya, ha realitzat una conferència destinada als nous estudiants de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona. A banda de parlar de la seva experiència com a periodista i reflexionar sobre el futur de l'ofici, Bassas ha aconsellat els joves al voltant de la importància que té la professió.

El degà de la facultat, Josep Maria Català, ha introduït la conferència denunciant la situació actual de fortes retallades que està patint la universitat pública. "Estem administrant la misèria", ha afirmat de manera contundent el degà. També ha enumerat els reptes de futur a què s'enfronta la Facultat, remarcant la necessitat d'"investigar nous àmbits", i anomenant els pilars que, d'acord amb el seu parer, haurien d'ésser el fonament de tot periodista que vulgui reeixir en els seus propòsits: generositat, capacitat d'integració, entusiasme i curiositat. Davant la dificultat del panorama actual, ha insistit en aquests principis rectors com una de les claus per sortir-se'n.

Un cop realitzat el vessant més institucional i protocolari de l'acte, Antoni Bassas ha començat el seu discurs reflexionant sobre el to que cal fer servir a l'hora de fer la conferència. Referint-se als temps actuals, ha assenyalat que aquests "ofereixen un ús més àgil, més potent i més creatiu de totes les eines al nostre abast". Per tal d'animar els futurs estudiants en una època tan incerta i amb tan poques garanties de futur com la que vivim, Bassas ha decidit citar el recentment traspassat president executiu d'Apple, Steve Jobs: "la meitat del que separa els emprenedors exitosos dels que no ho són és la perseverança". 

La conferència ha prosseguit amb una reflexió del membre directiu del diari Ara sobre el significat més profund del mot "periodista". "Som el que fem", ha dit Bassas, i ha afegit que "el periodisme és una mirada projectada per algú que té veu pròpia". Assenyalant que observar, capturar i ensenyar forma part de la tasca cabdal de tot periodista, ha afirmat que "et fan periodista els teus lectors", i ha destacat la necessitat de saber distingir entre el món interior i el món exterior del professional. Bassas ha destacat dues figures històriques del periodisme com ho van ser George Orwell i Ryszard Kapuściński i ha establert les preguntes que tots els periodistes s'haurien de fer a l'hora de dur a terme la seva feina: "què estic intentant dir?", "amb quines paraules ho vull dir?" i "quina imatge ho farà més clar?". Bassas ha conclòs el seu parlament deixant ben clar l'antagonisme entre els conceptes d'"insinceritat" i "llenguatge clar".

Un cop finalitzada la conferència, el professional dels mitjans de comunicació catalans ha estat interrogat pels estudiants sobre les característiques del model periodístic als EUA. Bassas ha lloat la "facilitat per expressar-se" que tenen els periodistes nord-americans i n'ha assenyalat l'"obsessió pels fets i per les xifres", que ha exemplificat amb les preguntes que li feien a l'hora de plantejar el procés sobiranista català. Per acabar, l'excorresponsal de TV3 ha esmentat una frase molt utilitzada pels seus companys nord-americans per mostrar la tenacitat i esperit de lluita que requereix la tasca periodística: "si la teva samarreta no està bruta, és que no has estat al partit". Una bona manera d'engrescar els futurs periodistes catalans en un context més complicat que mai per a les seves perspectives de futur.