Can Peguera passa fam

El barri de les Cases Barates, construït a finals dels anys vint per acollir els immigrants murcians allotjats als pavellons de Montjuïc, és el més pobre de Barcelona. La crisi ha agreujat la ja fràgil situació que vivia la zona.

La Milagros va néixer l'any 1925 a Cartagena, però als dos anys es va traslladar amb la seva família a Barcelona, on la construcció del metro i de les obres de l'Exposició Universal del 1929 donaven llocs de feina. Des dels cinc anys ha viscut a Can Peguera, primer en una barraca i després en una casa cedida per l'Ajuntament. Recorda la Guerra Civil i la postguerra com a temps durs, però no havia pensat mai que tornaria a passar-ho malament: "Un dels meus fills ja està jubilat, i tres més estan a punt de fer-ho. Dels meus néts, un és a l'atur, un altre a Alemanya i la resta treballen, però cobren una misèria. A casa són dotze persones i amb prou feines poden cobrir la quota de tres àpats diaris per persona.

És per casos com el de la Milagros i tota la seva família que la plataforma Nou Barris Cabrejada, davant la passivitat de la Generalitat i l'Ajuntament, així com les dificultats per què passen moltes ONGs a l'hora d'abastir els barris més pobres de la ciutat -no donen abast!-, ha decidit posar sobre la taula una vella reclamació: l'habilitació d'un menjador popular a la barriada. Una instal·lació que ajudaria a combatre la desnutrició infantil i la manca d'una dieta equilibrada que, a causa de la precarietat econòmica, molts veïns no poden mantenir.

El proper dissabte 11 de gener, a les 13.30 hores, es realitzarà la primera activitat en defensa del menjador: l'elaboració d'un brou casolà al Casal d'Avis de Can Peguera, que mirarà d'abastir tota la comunitat. L'acció pretén demostrar que l'autogestió d'espais solidaris que pal·liïn les mancances alimentàries dels peguerencs és possible.

Un dels carrers de Can Peguera, un barri on la gent sobreviu
diàriament amb 7 vegades menys diners dels que disposa
un veí de Pedralbes

La xocolatada solidària endolceix Ciutat Meridiana

Un any més, la solidaritat noubarrienca es torna a reactivar per fer front a la misèria que plana sobre Ciutat Meridiana. Els ingredients per donar lloc a l'esperança? Quilos de xocolata, muntanyes de sucre, voluntaris i molta il·lusió.

Què seria de la solidaritat sense l'associacionisme veïnal? Una vegada més, el moviment que es va començar a desplegar amb força a partir dels anys 70 demostra la seva vitalitat en aconseguir realitzar, una vegada més, la xocolatada solidària. I no només això, sinó assolir que aquesta tingui cert èxit i compti amb una més que notable participació.

En Francisco Garrobo, activista social del barri i un dels organitzadors del berenar, es mostra optimista: de mica en mica, la llavor de la solidaritat va donant fruit en un districte tan castigat. L'acte, que a banda d'oferir un dolç berenar a les famílies del barri serveix per denunciar la desnutrició infantil, greu realitat no només present a Ciutat Meridiana, sinó arreu del districte.

 

Vídeo realitzat per a l'assemblea del 15-M de 9Barris

Paraules que evidencien que, tot i les nombroses i comprensibles dificultats a l'hora de mobilitzar gent, és possible dur a terme una bona tasca si hi ha empenta i empatia envers els més febles. A part de la xocolatada, s'ha establert un punt de recollida d'aliments, roba i joguines, més necessaris que mai en una època com aquesta. Les classes populars esperen que aquesta activitat solidària, organitzada per l'Associació de Veïns de Ciutat Meridiana, el 15-M de Nou Barris i el Col·lectiu Jove de Nou Barris, no es limiti al període vacacional nadalenc i es pugui repetir en d'altres ocasions al llarg de l'any.

Cartell dels organitzadors informant sobre la xocolatada

Nou Barris es prepara per a un Nadal dur

Moltes famílies noubarrienques es veuran obligades a passar les Festes en condicions precàries: sense els tradicionals regals, sense una alimentació digna i fins i tot sense llar. Davant d'aquesta tragèdia, diversos col·lectius del districte tenen previst posar-hi remei.

La Remedios, una granadina de 82 anys, i el seu fill Julio, de 50, malviuen a casa d'un oncle seu. Els van desnonar i només compten amb la ridícula pensió d'ella, jubilada; el Julio no pot treballar a causa d'una malaltia neurodegenerativa. Ni la Generalitat ni l'Ajuntament els han ofert suport, però per fortuna compten amb l'ajuda dels activistes socials de Nou Barris.

I és que fa temps que s'està posant en marxa una àmplia xarxa solidària, integrada per moviments socials de Nou Barris, esplais juvenils, grups eclesiàstics i ONGs, destinada a cobrir les necessitats dels milers de noubarriencs en risc d'exclusió social per tal que tinguin l'oportunitat de viure el Nadal amb una mínima dignitat. I la tasca no serà fàcil: des del començament de la crisi no donen abast: "Aquest any tenim previst reunir aliments i joguines per a prop de 1500 persones", explica el Miguel, lligat a l'activisme catòlic de base de l'església de Santa Eulàlia de Vilapicina.

La iniciativa, però, no és només patrimoni del districte. Arreu de Barcelona s'estan impulsant dinàmiques similars, fruit de l'autogestió i la bona voluntat de la gent, que haurien de ser un toc d'alerta a les institucions perquè comencin a treballar seriosament per solucionar les problemàtiques a què cada dia que passa s'enfronten més barcelonins.

Can Basté, un dels centres cívics on s'estan recollint
aliments i joguines