Contra les bandes juvenils, mediació

Nou Barris és un dels districtes de Barcelona amb més immigrants. L'alta presència de nouvinguts ha donat lloc al sorgiment d'escoles-gueto; això, sumat al fet que la precarietat i l'atur afecten de manera especial el jovent llatinoamericà, suposa el brou de cultiu ideal per a les anomenades "bandes llatines", que han fet del districte un dels seus nuclis forts a Barcelona. Per combatre aquest fenomen s'han posat en marxa iniciatives com el que ens ocupa a continuació.

El Néstor Javier, jove equatorià a l'atur, ja fa tres mesos que va canviar la navalla per la música. I l'experiència està resultant-li d'allò més positiva: s'han acabat les baralles, s'han acabat les drogues, s'han acabat els problemes amb els mossos. Ara només es dedica a rapejar i a ballar reaggeton, juntament amb altres nois i noies originaris de Llatinoamèrica. "Quan era a la banda sempre buscava les pessigolles als dominicans per canalitzar la meva frustració, la meva ira. "A dia d'avui no sento la necessitat de fer mal a ningú, perquè la música m'ha salvat", explica.

Ell és un exemple de l'èxit que està tenint el projecte "Unidos por el Flow", un projecte tirat endavant per l'Ajuntament de Barcelona, la Xarxa 9Barris Acull, els instituts d'ensenyament secundari de Nou Barris i les associacions d'immigrants sud-americans que té com a objectiu allunyar el jovent nouvingut de les bandes que proliferen pel districte. Fomentant la creativitat musical i la producció de maquetes pròpies es cerca oferir a aquests joves alternatives d'oci davant la violència. El resultat és prou satisfactori i la iniciativa podria traslladar-se a d'altres barris de Barcelona i a d'altres municipis de Catalunya on tingui lloc aquesta problemàtica. Els ajuntaments de l'Hospitalet i de Terrassa ja s'hi han interessat.

Malgrat aquests esforços, la realitat segueix essent preocupant: bandes juvenils com els Latin Kings, els Ñetas, els Trinitarios, els Bloods, els Dominican Don't Play i els Bloods segueixen protagonitzant baralles arreu del barri, si bé és cert que darrerament la seva activitat ha disminuït. Els seus punts de trobada habituals són el centre comercial Heron City, alguns bars musicals del Turó de la Peira i el Parc de la Guineueta. Tothom sap, però, que l'acció policial en cap cas ataca l'arrel del problema: la inseguretat i exclusió d'aquest jovent, la seva absència d'expectatives i la creació de societats paral·leles.

Alguns dels joves noubarriencs que participen en aquest projecte

Nou Barris, un dels districtes més castigats per l'atur juvenil

Segons l'Informe Laboral de la joventut de Barcelona, realitzat pel Consell Econòmic i Social, el districte de Nou Barris és un dels puntals de la desocupació entre els menors de 30 anys a la capital catalana. L'estudi demostra la gravetat de la situació i obliga a promoure urgentment mesures contra aquesta preocupant problemàtica.

El Javi té 21 anys i en fa dos que cerca feina, tasca en la qual de moment no ha reeixit. no ha tingut sort. El seu currículum tampoc no hi ajuda: no té l'ESO acabada, no té experiència laboral i no disposa de cap títol que li acrediti un mínim coneixement d'anglès i d'altres idiomes estrangers. Viu amb els pares, que cada setmana li donen 5 euros per als seus capritxos; abans n'eren 10, però des del moment en què la mare es va quedar a l'atur tots plegats han hagut d'estrènyer-se el cinturó. Quan se li pregunten per les seves perspectives de futur, la resposta és clara i contundent: "Futur? Aquí no n'hi ha, d'això".

Aquest és només un exemple dels milers de joves noubarriencs que estan patint el flagell de l'atur; i és que Nou Barris segueix encapçalant l'atur juvenil barceloní. Així ho revela el darrer informe sobre la situació laboral del jovent de la ciutat elaborat pel Consell Econòmic i Social de Barcelona (Cesb), on també han participat UGT, Comissions Obreres i Foment del Treball. La realitat de Nou Barris és pitjor que la de Sant Andreu i Sant Martí, els dos altres districtes barcelonins que més pateixen aquesta xacra. A nivell municipal, la taxa d'atur entre els menors de 30 anys se situa en el 32,1%, un 1,2% més que al 2.012.

L'atur juvenil, però, sempre ha estat un fenomen que ha calgut combatre a Nou Barris, fins i tot abans de l'esclat de la crisi econòmica. Per tal de fer-hi front, el districte ha reforçat els recursos dedicats als plans d'actuació per fomentar l'ocupació del jovent, sobretot els col·lectius d'aquest amb més risc de caure a les xarxes de la precarietat: els immigrants i els anomenats "ni-nis" (gent jove que ni estudia ni treballa). En aquesta línia, l'Espai Jove Les Basses compta amb més professionals en matèria d'assessorament i orientació laboral per als aturats, i també per als cursets que s'hi ofereixen. Amb això, però, no n'hi ha prou, i ja fa mesos que els moviments socials denuncien l'absència de programes estratègics efectius que puguin ajudar els noubarriencs de les franges d'edat més joves a sortir d'un atzucac en què, malauradament, es troba tanta gent.