diumenge, 15 de desembre del 2013

El districte lluitarà contra l'abandonament escolar

"Diversificació curricular": aquest és el nom que rep la iniciativa de què es beneficiaran 40 alumnes del segon cicle d'ESO de Nou Barris. Una proposta encaminada a combatre el fracàs escolar.


Una aproximació diferent al món laboral. Això és el que pretenen els impulsors d'aquest projecte que s'està aplicant a les aules dels instituts Galileu Galilei, La Guineueta, Pablo Ruiz Picasso, Barcelona Congrés i Turó. L'objectiu: evitar que adolescents que potencialment podrien abandonar el curs escolar a causa de falta de motivació o dificultats a l'hora de seguir les classes. Als alumnes se'ls ofereixen alternatives que els reenganxin als estudis i els entusiasmin de cara al seu futur més immediat.

El primer trimestre de la iniciativa en qüestió ha tingut una valoració prou positiva. Prova d'això és la gran jornada gastronòmica que els alumnes van protagonitzar el passat dia 5 a l'Espai Jove les Basses, on van presentar plats típics africans. Una excusa que servirà per poder aprofundir, a classe, en d'altres temàtiques com ara la immigració, les llengües, la desertització... Aplicant els coneixements que han après durant la realització d'aquestes tasques, la majoria d'estudiants van per bon camí a l'hora de superar els objectius generals de l'ESO.

El projecte, impulsat per l'Ajuntament de Barcelona i mestres compromesos, compta amb el suport d'entitats i empreses com ara el supermercat social DISA o el Centre Integrat de Salut Cotxeres de l'avinguda de Borbó. El treball en aquests centres esdevé un factor essencial per al procés de maduració i adquisició de competències professionals per què han de passar necessàriament els estudiants. S'espera que, de cara a final de curs, els resultats siguin plenament satisfactoris i la majoria d'alumnes que hi participen passin de curs sense problemes.

Alguns dels joves beneficiats pel projecte

Nou Barris es prepara per a un Nadal dur

Moltes famílies noubarrienques es veuran obligades a passar les Festes en condicions precàries: sense els tradicionals regals, sense una alimentació digna i fins i tot sense llar. Davant d'aquesta tragèdia, diversos col·lectius del districte tenen previst posar-hi remei.


La Remedios, una granadina de 82 anys, i el seu fill Julio, de 50, malviuen a casa d'un oncle seu. Els van desnonar i només compten amb la ridícula pensió d'ella, jubilada; el Julio no pot treballar a causa d'una malaltia neurodegenerativa. Ni la Generalitat ni l'Ajuntament els han ofert suport, però per fortuna compten amb l'ajuda dels activistes socials de Nou Barris.

I és que fa temps que s'està posant en marxa una àmplia xarxa solidària, integrada per moviments socials de Nou Barris, esplais juvenils, grups eclesiàstics i ONGs, destinada a cobrir les necessitats dels milers de noubarriencs en risc d'exclusió social per tal que tinguin l'oportunitat de viure el Nadal amb una mínima dignitat. I la tasca no serà fàcil: des del començament de la crisi no donen abast: "Aquest any tenim previst reunir aliments i joguines per a prop de 1500 persones", explica el Miguel, lligat a l'activisme catòlic de base de l'església de Santa Eulàlia de Vilapicina.

La iniciativa, però, no és només patrimoni del districte. Arreu de Barcelona s'estan impulsant dinàmiques similars, fruit de l'autogestió i la bona voluntat de la gent, que haurien de ser un toc d'alerta a les institucions perquè comencin a treballar seriosament per solucionar les problemàtiques a què cada dia que passa s'enfronten més barcelonins.

Can Basté, un dels centres cívics on s'estan recollint
aliments i joguines

diumenge, 8 de desembre del 2013

La problemàtica dels indigents persisteix

Desenes de persones sense sostre pernocten en solars abandonats, obres o caixers automàtics sense que les autoritats municipals hi posin solució. Amb la crisi, el nombre d'indigents que hi ha als carrers de Nou Barris ha augmentat de manera considerable. Els moviments socials i les ONGs miren d'oferir respostes dins les seves possibilitats.


Es fa dir Julio, però no és res més que un pseudònim: li fa vergonya donar la seva identitat real. És gallec, però viu a Nou Barris des de fa més de cinquanta anys. Bé, "viure" és un eufemisme, perquè fa tres anys que va haver de deixar la pensió on residia per no poder-ne afrontar els pagaments i des d'aleshores passa les nits en albergs o en cases d'amics, alternant-hi llargues temporades al carrer. I ara que ve el fred, la seva situació s'agreuja. Encara se sent afortunat de disposar d'un sac de dormir i una manta, objectes de què moltes persones de la seva condició no gaudeixen.

Abans de la crisi, la majoria de sense sostres eren immigrants, majoritàriament romanesos i subsaharians. Des del 2008, però, cada cop hi ha més autòctons que, sense possibilitat d'accedir a un habitatge o bé foragitats del mateix a causa d'un desnonament, es veuen obligats a passar les nits en racons inhòspits. A Nou Barris la problemàtica és força visible: cada nit, la majoria de caixers automàtics de la Via Júlia estan ocupats per indigents.

És per això que col·lectius que diverses ONGs i col·lectius propers al 15-M s'organitzen cada setmana per ajudar els sense sostre. Normalment els reparteixen sopa i mantes, però ara que ve el fred intens de l'hivern els ofereixen la possibilitat de dormir en un alberg o en dependències municipals. Molts, però, hi són reticents per les males condicions que sovint hi ha en aquest tipus d'instal·lacions. Ja fa temps que entitats veïnals diverses i els moviments socials demanen al Districte i a l'Ajuntament que habiliti pisos de protecció oficial per a aquestes persones. I és que el dret a un habitatge digne es troba reconegut a la Constitució.

Una de les principals lluites sectorials dels moviments socials de Nou Barris
és la d'estendre a tothom el dret a l'habitatge

Ciutat Meridiana acollirà una xocolatada solidària

Moltes famílies del barri, afectades per la precarietat, l'atur i els desnonaments, reben amb entusiasme aquesta iniciativa. Els activistes socials del districte fa dies que l'organitzen posant-hi totes les seves energies.


Ciutat Meridiana no és un barri normal. De fet, quan un s'hi endinsa veu que ni tan sols és com la resta de zones de Nou Barris. En aquests grisos blocs de pisos, fruit del desarrollismo franquista, hi ha jubilats que malviuen amb pensions paupèrrimes, immigrants llatinoamericans a l'espera de l'ordre judicial que els obligui a abandonar la seva llar i joves que, sense perspectives de trobar feina ni tan sols a mitjà termini, es passen el dia fora de casa, abocats a la petita delinqüència. Una realitat molt preocupant.

És per això que les associacions veïnals del districte, moviments socials encapçalats pel 15-M i fins i tot militants de diversos partits polítics han decidit organitzar una xocolatada a l'emblemàtica Plaça Roja, els beneficis de la qual seran destinats a totes les famílies de Ciutat Meridiana que pateixen serioses dificultats per sobreviure. Els organitzadors demanen la implicació activa de tots els noubarriencs, així com la col·laboració dels habitants d'altres barris populars com ara Horta o Sant Andreu, per tal que l'activitat esdevingui un èxit.

Aquesta iniciativa seria la primera d'un seguit d'actuacions que tindrien com a objectiu dinamitzar la lluita contra la pobresa i l'exclusió en aquest barri, un dels més pobres de tot Barcelona. De cara al maig, per exemple, es preveu la celebració d'un concert amb artistes de renom, i també es troba en marxa la creació d'un casal amb una sala d'ordinadors i una altra d'estudi on els joves del districte podrien formar-se i estudiar en comptes de passar-se el dia als carrers.

Vista de la Plaça Roja, indret on es celebrarà la xocolatada

diumenge, 1 de desembre del 2013

El Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona privatitza dos edificis del districte

La plataforma Prou Especulació i l'Associació 500x20 han denunciat la venda de dos immobles de Nou Barris a Colón Viviendas, del grup Azora Inmobiliaria. Es tracta de pisos 10HJ, és a dir, destinats a joves d'entre 25 i 35 anys que paguen un lloguer d'uns 300 euros per ells.


L'onada de privatitzacions afecta també aquells pisos de titularitat pública pensats per al lloguer social. Una qüestió gens menor, ja que toca el moll de l'os en uns temps difícils en què el dret a un habitatge digne és més vindicable que mai. I l'escenari de les privatitzacions torna a ser, malauradament, Nou Barris.

Han estat els mateixos veïns d'un dels edficis els qui, a través d'una nota informativa col·locada al tauler d'anuncis del vestíbul, s'han assabentat de la privatització i ho han comunicat a les citades plataformes, les quals defensen el dret a un habitatge públic digne i accessible a tothom. Els blocs afectats són el Manuel Sancho, situat al barri de Porta, que té un valor de 5.000.000 € i una ocupació del 97,22%; i el del passeig Urrutia dels números 13 al 37, ubicat al barri de la Guineueta, amb un valor de 7.540.000 € i una ocupació del 88,78%.

El cartell que ha donat a conèixer la privatització

Així doncs, la situació dels qui viuen en aquests pisos passa a ésser incerta. Davant la més que previsible desaparició progressiva de l'habitatge públic a Barcelona, les associacions de veïns i els moviments socials estan preparant mobilitzacions per tal d'expressar el seu malestar. No oblidem que a Nou Barris sovint els mateixos veïns s'han autoorganitzat tot ocupant els pisos que havien quedat en mans privades.

Contra les bandes juvenils, mediació

Nou Barris és un dels districtes de Barcelona amb més immigrants. L'alta presència de nouvinguts ha donat lloc al sorgiment d'escoles-gueto; això, sumat al fet que la precarietat i l'atur afecten de manera especial el jovent llatinoamericà, suposa el brou de cultiu ideal per a les anomenades "bandes llatines", que han fet del districte un dels seus nuclis forts a Barcelona. Per combatre aquest fenomen s'han posat en marxa iniciatives com el que ens ocupa a continuació.


El Néstor Javier, jove equatorià a l'atur, ja fa tres mesos que va canviar la navalla per la música. I l'experiència està resultant-li d'allò més positiva: s'han acabat les baralles, s'han acabat les drogues, s'han acabat els problemes amb els mossos. Ara només es dedica a rapejar i a ballar reaggeton, juntament amb altres nois i noies originaris de Llatinoamèrica. "Quan era a la banda sempre buscava les pessigolles als dominicans per canalitzar la meva frustració, la meva ira. "A dia d'avui no sento la necessitat de fer mal a ningú, perquè la música m'ha salvat", explica.

Ell és un exemple de l'èxit que està tenint el projecte "Unidos por el Flow", un projecte tirat endavant per l'Ajuntament de Barcelona, la Xarxa 9Barris Acull, els instituts d'ensenyament secundari de Nou Barris i les associacions d'immigrants sud-americans que té com a objectiu allunyar el jovent nouvingut de les bandes que proliferen pel districte. Fomentant la creativitat musical i la producció de maquetes pròpies es cerca oferir a aquests joves alternatives d'oci davant la violència. El resultat és prou satisfactori i la iniciativa podria traslladar-se a d'altres barris de Barcelona i a d'altres municipis de Catalunya on tingui lloc aquesta problemàtica. Els ajuntaments de l'Hospitalet i de Terrassa ja s'hi han interessat.

Malgrat aquests esforços, la realitat segueix essent preocupant: bandes juvenils com els Latin Kings, els Ñetas, els Trinitarios, els Bloods, els Dominican Don't Play i els Bloods segueixen protagonitzant baralles arreu del barri, si bé és cert que darrerament la seva activitat ha disminuït. Els seus punts de trobada habituals són el centre comercial Heron City, alguns bars musicals del Turó de la Peira i el Parc de la Guineueta. Tothom sap, però, que l'acció policial en cap cas ataca l'arrel del problema: la inseguretat i exclusió d'aquest jovent, la seva absència d'expectatives i la creació de societats paral·leles.

Alguns dels joves noubarriencs que participen en aquest projecte