La problemàtica dels indigents persisteix

Desenes de persones sense sostre pernocten en solars abandonats, obres o caixers automàtics sense que les autoritats municipals hi posin solució. Amb la crisi, el nombre d'indigents que hi ha als carrers de Nou Barris ha augmentat de manera considerable. Els moviments socials i les ONGs miren d'oferir respostes dins les seves possibilitats.

Es fa dir Julio, però no és res més que un pseudònim: li fa vergonya donar la seva identitat real. És gallec, però viu a Nou Barris des de fa més de cinquanta anys. Bé, "viure" és un eufemisme, perquè fa tres anys que va haver de deixar la pensió on residia per no poder-ne afrontar els pagaments i des d'aleshores passa les nits en albergs o en cases d'amics, alternant-hi llargues temporades al carrer. I ara que ve el fred, la seva situació s'agreuja. Encara se sent afortunat de disposar d'un sac de dormir i una manta, objectes de què moltes persones de la seva condició no gaudeixen.

Abans de la crisi, la majoria de sense sostres eren immigrants, majoritàriament romanesos i subsaharians. Des del 2008, però, cada cop hi ha més autòctons que, sense possibilitat d'accedir a un habitatge o bé foragitats del mateix a causa d'un desnonament, es veuen obligats a passar les nits en racons inhòspits. A Nou Barris la problemàtica és força visible: cada nit, la majoria de caixers automàtics de la Via Júlia estan ocupats per indigents.

És per això que col·lectius que diverses ONGs i col·lectius propers al 15-M s'organitzen cada setmana per ajudar els sense sostre. Normalment els reparteixen sopa i mantes, però ara que ve el fred intens de l'hivern els ofereixen la possibilitat de dormir en un alberg o en dependències municipals. Molts, però, hi són reticents per les males condicions que sovint hi ha en aquest tipus d'instal·lacions. Ja fa temps que entitats veïnals diverses i els moviments socials demanen al Districte i a l'Ajuntament que habiliti pisos de protecció oficial per a aquestes persones. I és que el dret a un habitatge digne es troba reconegut a la Constitució.

Una de les principals lluites sectorials dels moviments socials de Nou Barris
és la d'estendre a tothom el dret a l'habitatge

Ciutat Meridiana acollirà una xocolatada solidària

Moltes famílies del barri, afectades per la precarietat, l'atur i els desnonaments, reben amb entusiasme aquesta iniciativa. Els activistes socials del districte fa dies que l'organitzen posant-hi totes les seves energies.

Ciutat Meridiana no és un barri normal. De fet, quan un s'hi endinsa veu que ni tan sols és com la resta de zones de Nou Barris. En aquests grisos blocs de pisos, fruit del desarrollismo franquista, hi ha jubilats que malviuen amb pensions paupèrrimes, immigrants llatinoamericans a l'espera de l'ordre judicial que els obligui a abandonar la seva llar i joves que, sense perspectives de trobar feina ni tan sols a mitjà termini, es passen el dia fora de casa, abocats a la petita delinqüència. Una realitat molt preocupant.

És per això que les associacions veïnals del districte, moviments socials encapçalats pel 15-M i fins i tot militants de diversos partits polítics han decidit organitzar una xocolatada a l'emblemàtica Plaça Roja, els beneficis de la qual seran destinats a totes les famílies de Ciutat Meridiana que pateixen serioses dificultats per sobreviure. Els organitzadors demanen la implicació activa de tots els noubarriencs, així com la col·laboració dels habitants d'altres barris populars com ara Horta o Sant Andreu, per tal que l'activitat esdevingui un èxit.

Aquesta iniciativa seria la primera d'un seguit d'actuacions que tindrien com a objectiu dinamitzar la lluita contra la pobresa i l'exclusió en aquest barri, un dels més pobres de tot Barcelona. De cara al maig, per exemple, es preveu la celebració d'un concert amb artistes de renom, i també es troba en marxa la creació d'un casal amb una sala d'ordinadors i una altra d'estudi on els joves del districte podrien formar-se i estudiar en comptes de passar-se el dia als carrers.

Vista de la Plaça Roja, indret on es celebrarà la xocolatada

El Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona privatitza dos edificis del districte

La plataforma Prou Especulació i l'Associació 500x20 han denunciat la venda de dos immobles de Nou Barris a Colón Viviendas, del grup Azora Inmobiliaria. Es tracta de pisos 10HJ, és a dir, destinats a joves d'entre 25 i 35 anys que paguen un lloguer d'uns 300 euros per ells.

L'onada de privatitzacions afecta també aquells pisos de titularitat pública pensats per al lloguer social. Una qüestió gens menor, ja que toca el moll de l'os en uns temps difícils en què el dret a un habitatge digne és més vindicable que mai. I l'escenari de les privatitzacions torna a ser, malauradament, Nou Barris.

Han estat els mateixos veïns d'un dels edficis els qui, a través d'una nota informativa col·locada al tauler d'anuncis del vestíbul, s'han assabentat de la privatització i ho han comunicat a les citades plataformes, les quals defensen el dret a un habitatge públic digne i accessible a tothom. Els blocs afectats són el Manuel Sancho, situat al barri de Porta, que té un valor de 5.000.000 € i una ocupació del 97,22%; i el del passeig Urrutia dels números 13 al 37, ubicat al barri de la Guineueta, amb un valor de 7.540.000 € i una ocupació del 88,78%.

El cartell que ha donat a conèixer la privatització

Així doncs, la situació dels qui viuen en aquests pisos passa a ésser incerta. Davant la més que previsible desaparició progressiva de l'habitatge públic a Barcelona, les associacions de veïns i els moviments socials estan preparant mobilitzacions per tal d'expressar el seu malestar. No oblidem que a Nou Barris sovint els mateixos veïns s'han autoorganitzat tot ocupant els pisos que havien quedat en mans privades.

Contra les bandes juvenils, mediació

Nou Barris és un dels districtes de Barcelona amb més immigrants. L'alta presència de nouvinguts ha donat lloc al sorgiment d'escoles-gueto; això, sumat al fet que la precarietat i l'atur afecten de manera especial el jovent llatinoamericà, suposa el brou de cultiu ideal per a les anomenades "bandes llatines", que han fet del districte un dels seus nuclis forts a Barcelona. Per combatre aquest fenomen s'han posat en marxa iniciatives com el que ens ocupa a continuació.

El Néstor Javier, jove equatorià a l'atur, ja fa tres mesos que va canviar la navalla per la música. I l'experiència està resultant-li d'allò més positiva: s'han acabat les baralles, s'han acabat les drogues, s'han acabat els problemes amb els mossos. Ara només es dedica a rapejar i a ballar reaggeton, juntament amb altres nois i noies originaris de Llatinoamèrica. "Quan era a la banda sempre buscava les pessigolles als dominicans per canalitzar la meva frustració, la meva ira. "A dia d'avui no sento la necessitat de fer mal a ningú, perquè la música m'ha salvat", explica.

Ell és un exemple de l'èxit que està tenint el projecte "Unidos por el Flow", un projecte tirat endavant per l'Ajuntament de Barcelona, la Xarxa 9Barris Acull, els instituts d'ensenyament secundari de Nou Barris i les associacions d'immigrants sud-americans que té com a objectiu allunyar el jovent nouvingut de les bandes que proliferen pel districte. Fomentant la creativitat musical i la producció de maquetes pròpies es cerca oferir a aquests joves alternatives d'oci davant la violència. El resultat és prou satisfactori i la iniciativa podria traslladar-se a d'altres barris de Barcelona i a d'altres municipis de Catalunya on tingui lloc aquesta problemàtica. Els ajuntaments de l'Hospitalet i de Terrassa ja s'hi han interessat.

Malgrat aquests esforços, la realitat segueix essent preocupant: bandes juvenils com els Latin Kings, els Ñetas, els Trinitarios, els Bloods, els Dominican Don't Play i els Bloods segueixen protagonitzant baralles arreu del barri, si bé és cert que darrerament la seva activitat ha disminuït. Els seus punts de trobada habituals són el centre comercial Heron City, alguns bars musicals del Turó de la Peira i el Parc de la Guineueta. Tothom sap, però, que l'acció policial en cap cas ataca l'arrel del problema: la inseguretat i exclusió d'aquest jovent, la seva absència d'expectatives i la creació de societats paral·leles.

Alguns dels joves noubarriencs que participen en aquest projecte

Èxit de la jornada de debat al Casal Tres Voltes Rebel

Sota el lema "Radicalitzem la democràcia", diversos membres dels moviments socials i del món de la política han parlat sobre els diversos processos constituents que s'han viscut a Catalunya. També han debatut sobre la possibilitat de dur a terme una ruptura amb l'statu quo vigent. Tot plegat al llarg d'una jornada d'intercanvi d'idees i reflexió organitzada per la CUP.

Que l'anomenat "règim" del 1978 està en crisi i fa aigües és un fet. Que això suposa una oportunitat d'or per encetar un procés democratitzador, també. Al voltant d'aquest tema han debatut avui al Casal Tres Voltes Rebel, espai habitual de debat per a l'Esquerra Independentista i els moviments socials de Nou Barris, diversos activistes i militants d'esquerres d'arreu de l'Estat espanyol. 

La primera part del debat, anomenada "Ruptures constituents i municipalisme", ha consistit en una anàlisi de la història de les iniciatives rupturistes a Catalunya, a càrrec d'en Jordi Martí i Font (sindicalista de la CGT i militant de la CUP de Tarragona), Xavier Domènech Sampere (activista social i professor d'història de la UAB) i Fidel Lora, membre de la Trobada Alternativa de 9Barris. S'ha destacat el pes que la política municipal ha tingut sempre en aquest tipus de processos, posant com a exemple la proclamació de la República Catalana: aquesta es proclamà des de les balconades dels ajuntaments, en cap cas des d'un despatx on el buròcrata roman aïllat del poble al qual representa.

A continuació, dos professors universitaris de prestigi com són Raimundo Viejo i Pablo Iglesias -el qual presenta els famosos programes de debat polític La Tuerka i Fort Apache- han fet una conferència que, amb el nom "Crisi del règim de 1978: Cap a un procés democratitzador?", ha volgut posar sobre la taula la possibilitat d'aprofitar la triple crisi que viu l'Estat espanyol com una oportunitat per bastir una alternativa política que transformi de baix a dalt les estructures que ens regeixen. El missatge final ha estat contundent: "Si no ens organitzem, ningú altre ho farà per nosaltres. O ara o mai", han exclamat els confereciants.

Els horts urbans, una manera de cohesionar el districte

La iniciativa, destinada a crear espais verds a Nou Barris i fomentar l'autoconsum i el cooperativisme, ha tingut molt bona acollida entre els veïns i veïnes

El Fernando, veí del barri de Porta, es passeja pels horts que hi ha al costat de casa seva. Ell se n'ocupa els caps de setmana. "D'aquí n'han sortit els millors tomàquets de Catalunya", afirma rient. Aquest jubilat, natural de Jaén però arribat a Nou Barris fa quaranta anys, es mostra orgullós del seu tros i explica que cada dia se'n veuen més en d'altres punts del districte.

L'horta de Porta, una de les primeres del districte

Aquests horts són fruit d'una iniciativa conjunta entre les associacions de veïns i l'Ajuntament per tal d'afavorir l'autogestió, omplir el districte d'espais verds i, de passada, oferir aliments frescos de manera més fàcil a una població que acostuma a tenir problemes per omplir decentment la nevera. El seu èxit ha estat tan rotund que ara se'n troben a cada barri del districte. "També és una manera de recuperar el nostre passat rural. Un homenatge als pagesos que fa dècades treballaven la terra on ara s'alcen enormes blocs de pisos", explica una veïna que col·labora activament en el manteniment d'un hort al barri de la Guineueta.

 

Els veïns es reparteixen les tasques que caldrà dur a terme

Per altra banda, l'existència dels horts ha servit per implicar els nouvinguts en el teixit veïnal, quelcom essencial en un districte amb un alt percentatge d'immigrants i un risc d'exclusió preocupant, agreujat per la crisi. La comunitat armènia de Nou Barris, de fet, és una de les que més intensament es dediquen a cuidar els horts. Que aquest tipus d'activitats puguin establir lligams entre vells i nous noubarriencs i esdevinguin un antídot contra el gueto i la xenofòbia és un altre dels motius pels quals seguir omplint d'hortes el districte.

Volen desnonar una dona i els seus tres fills a Vallbona

Enèsim episodi de la vergonya dels desnonaments al districte de Nou Barris. Una vegada més, la família afectada viu a la zona nord. Els moviments socials ja s'han mobilitzat per aturar-lo.

La dinàmica persisteix: Nou Barris s'està erigint com el feu barceloní dels desnonaments. Aquest cop li ha tocat el rebre a la Carmen Carrera i als seus tres fills, entre els quals hi ha un menor d'edat. El desallotjament del seu pis d'aquesta família de classe treballadora tindrà lloc al carrer Orpí, al barri de Vallbona, el proper dimarts dia 12. Aquesta zona es troba al costat de Ciutat Meridiana, més coneguda com a "Villadesahucio" pel gran nombre de desnonaments que s'hi realitzen cada setmana. El banc s'ha mostrat, com de costum, inflexible.

Hi haurà, però, resposta popular: la secció noubarrienca del moviment 15-M, l'Associació de Veïns de Ciutat Meridiana i la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca ja s'han mobilitzat per tal d'evitar que el desnonament es materialitzi i forçar, d'aquesta manera, que l'entitat bancària accepti la dació en pagament. Els activistes han quedat a les 9 hores a la sortida de la parada de metro de Torre Baró (línia 11) per començar a preparar l'aturada del que han qualificat com "un nou capítol de la guerra social que estan duent a terme els banquers contra les classes populars endeutades i ofegades pels crèdits hipotecaris".

Cartell cedit pel moviment 15-M de Nou Barris